L'edat preescolar és, sense cap dubte, l'etapa més significativa i important del desenvolupament de l'ésser humà, ja que en la mateixa s'estructuren les bases fonamentals d'aquest desenvolupament, que en les successives etapes de la vida es consolidaran i perfeccionaran.
En això coincideixen la majoria dels autors i concepcions, que fins i tot plantejant respostes divergents i contradictòries respecte a les causes i condicions als quals obeeix aquest desenvolupament, mostren un definit consensus respecte a la significació d'aquest període en la formació de l'individu.
La importància crucial d'aquesta etapa, entesa com aquella que va des del naixement fins als 6-7 anys, i que en la generalitat dels països coincideix amb l'ingrés a la escola, rau en el fet que la mateixa gran part de les estructures biològiques, fisiològiques i psicològiques, estan en ple procés de transformació, el que imparteix un significat particular a l'estimulació que es realitzi en aquestes estructures i conseqüentment a les qualitats i funcions psíquiques que en depenen.
Això, en dir de L. Vigotski, revela la transcendental influència que té l'estimulació, i per tant l'ensenyament i educació, per al desenvolupament general de l'ésser humà.
Un dels fets significatius de l'edat preescolar, entre tants altres, rau en la presència de nombrosos períodes sensitius del desenvolupament. Per període sensitiu entenem aquell interval de la vida en el qual una determinada qualitat o funció psíquica troba les millors condicions per al seu sorgiment i formació, que en qualsevol altre moment de la mateixa. Així, el llenguatge, la funció simbòlica de la consciència, la independència, entre molts, tenen el seu període sensitiu en l'etapa preescolar. Propiciar l'adequada estimulació d'aquestes qualitats en el seu moment específic, serà determinant a les finalitats del desenvolupament multilateral del nen o nena en aquestes edats.
Un dels períodes sensitius de major importància en aquesta fase de la vida el constitueix el de la percepció, que abasta tota l'etapa preescolar. La percepció és el primer pas del coneixement sensible de l'home, i és la base de tots els processos psíquics: pensament, llenguatge, imaginació, etc. Així, començant des de les primeres reaccions del nounat davant els estímuls del medi, es va a poc a poc estructurant durant tota l'etapa preescolar, i en la qual el nen o nena assimila els patrons sensorials creats per la humanitat en el seu esdevenir històric, i al seu torn les accions mitjançant les quals operen amb aquests patrons, o accions perceptuals, fins, ja a finals de l'etapa, sorgeix la percepció analítica que li permet al nen operar simultàniament amb els diferents patrons sensorials - forma, mida, color en una acció perceptual complexa estretament lligada al pensament representatiu i les premisses del pensament lògic. No obstant això, si no hi ha un sistema d'educació sensorial dirigit conscientment al desenvolupament d'aquest procés, la percepció analítica no sorgeix, limitant considerablement el desenvolupament intel·lectual del nen o nena.
Per tant, aconseguir aquest desenvolupament perceptual, i propiciar les condicions per a la seva pròpia estimulació, és una tasca de primer ordre en l'educació en aquestes edats.
Un dels tres principals patrons sensorials és el color. Per això és fonamental que una estimulació apropiada que garanteixi l'assimilació pel nen d'aquest patró i de les seves corresponents accions perceptuals és bàsic als fins del desenvolupament. Però al seu torn, el color com a fet perceptual té una significativa influència al seu torn sobre el desenvolupament psíquic general, la qual és molt important conèixer i prendre en consideració en aquest procés de estimulació.
El color es troba present en gairebé totes les activitats de l'ésser humà, i els estudis realitzats al respecte pels tècnics han demostrat la gran influència que tenen els colors sobre la realització i resultat d'aquestes activitats, alhora que han posat de manifest tot el seu valor en nous i variats aspectes de caràcter psicològic, fisiològic, pedagògic, estètic, terapèutic, entre d'altres.
El fet que el color exerceixi influències significatives sobre l'activitat humana fa necessari establir científicament les directrius per a la seva utilització en cadascuna de les possibilitats i desenvolupament humans, per tal d'obtenir els millors rendiments, el més adequat confort, la no interferència negativa de l'activitat, i que la seva utilització racional impliqui un mínim d'estrès i un màxim de benestar a l'individu.
