L´expressió plàstica i els xiquets

L’EXPRESSIÓ PLÀSTICA I ELS INFANTS

Per als infants, l’expressió plàstica és una de les activitats més gratificants. A través dels seus sentits i les seves  percepcions comencen a conèixer i comprendre la realitat que els envolta. Tot allò que els nenes i nenes observen i experimenten esdevé la base per anar adquirint el coneixement d’ells mateixos, dels objectes, del llenguatge i de les emocions. Aquest llenguatge els dóna l’oportunitat de comunicar-se amb els altres i amb l’entorn.

El llenguatge plàstic és una de les manifestacions més espontànies per als infants. Esdevé una activitat fonamental lúdica en la qual els nenes submergeixen les seves vivències i emocions. Com adults, hem de ser molt conscients, que el més important en el procés artístic és la lliure expressió i no la creació de grans obres mestres. Per als més petits no hi ha cànons, ni idees percebudes. Tot és impuls, no hi ha consciència de valor estètic.

LA PLÀSTICA A L’ESCOLA

A l’escola bressol, la plàstica ha de servir d’ eina per acostar als infants al coneixement i al creixement, amb l’objectiu d’ajudar a l’infant a adquirir una sèrie d’hàbits. Observar, comunicar, expressar-se i desplegar tot un món sensorial. Per tot això, cal proporcionar-los un bon ambient, ja que aquest constitueix un element bàsic que facilita que els infants entrin en contacte amb aquest món. Es tracta tant de l’ambient físic com del clima que es respira i l’atmosfera que es crea a l’escola.

EL PAPER DE L’EDUCADOR

L’educador ha d’estar en tot moment al costat de l’infant. Ha d’escoltar les explicacions d’aquest, animar-lo a descobrir coses noves, ajudar-lo a provocar la reflexió sobre les seves produccions, oferir-li materials, tècniques diverses, estímuls que el motivin a experimentar, a manipular… Ha d’adoptar una posició, en la qual l’infant sàpiga que està allà, però que aquest no l’està jutjant ni comparant amb els altres, ha saber quan ha de guiar a l’infant i quan no, quan el frena o quan l’infant el necessita.

És important que aquest estableixi un diàleg amb els infants i les seves creacions per poder comentar, fer preguntes, fer contestacions, etc. L’infant s’ha de poder sentir escoltat i ha de percebre que el que ha fet és important per a nosaltres.

Els educadors i les educadores infantils són els encarregats d’idear activitats, proposar-les, proporcionar els materials necessaris, facilitar aquestes activitats, observar-ne el desenvolupament, estar presents i sobretot, respectar el ritme de cada infant.